Prou #UErgonya

No a l’acord de la #UErgonya • #RefugeesWelcome

El tancament, control, externalització i militarització de la frontera exterior de la Unió Europea és una expressió més del racisme institucional que pateix i practica Europa, i els seus estats membres, vers les persones que es veuen obligades a fugir de casa seva, fruit de greus vulneracions dels drets humans i de conflictes armats. El recent acord assolit entre els estats comunitaris i Turquia n’és un exemple flagrant, com també ho són la situació de la frontera sud de Ceuta i Melilla o els Centres d’Internament d’Estrangers.

Europa ha eliminat tota possibilitat de garantir una via segura i legal a les persones refugiades, abocant-les a emprendre vies i camins cada vegada més perillosos i a posar-se en mans de traficants sense escrúpols d’éssers humans, que es lucren i s’enriqueixen de persones que sovint ja ho han perdut tot. Persones que, o fugen o seran sotmeses a la brutalitat de la tortura, tractes inhumans i degradants o a una mort segura. Comptem més de 35.000 morts a la Mediterrània des de l’any 2000. En el que portem d’any 418 persones ja han mort a les portes de casa nostra.

Una Europa —amb moltíssima riquesa en conjunt, però mal repartida— que es nega a assumir les seves responsabilitats internacionals en matèria de drets humans. Mentre, segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, més del 85% de les persones refugiades es troben en països empobrits i sovint també emissors de persones refugiades. No ho oblidem, el dret d’asil i la lliure circulació són drets humans i no garantir-ne l’accés és una inacceptable violació de la Carta dels drets humans i una prova més del racisme institucional que practica Europa.

Alhora, les persones que aconsegueixen entrar xoquen amb procediments cada vegada més complexos i amb lectures cada cop més minses de la Convenció de Ginebra. Hem de defensar una obertura en la seva interpretació. No només les persones que fugen per motius d’ètnia, religió, nacionalitat, opinions polítiques, per pertinença a un determinat grup social, per orientació sexual o identitat de gènere o pel seu gènere són refugiades; sinó també aquelles que pateixen greus violacions dels seus drets econòmics, socials, culturals i ambientals (DESCA).

Per si tot plegat no fos suficientment pervers, alguns polítics europeus incloent els del govern de l’Estat espanyol, associen de manera hipòcrita i irresponsable el drama de les persones refugiades a una suposada amenaça terrorista, alimentant així el discurs de l’odi i de la por i la islamofòbia, donant ales als discursos racistes i xenòfobs.

A més a més, ja que hem estat un poble que ha patit l’exili en el nostre passat més recent, en el marc del Dia Internacional contra el Racisme es fa més necessari que mai recordar les responsabilitats que tenen els estats europeus en la mort de milers de persones; denunciar les inadmissibles violacions de drets humans que veiem diàriament a les fronteres de la Unió, alertar contra les actituds xenòfobes i rebutjar les pràctiques racistes que se’n deriven, així com les retallades de drets i llibertats justificades per millorar la nostra seguretat.

Per tot això, donem suport a l’acció internacional contra el racisme del 19 de març i exigim a la Unió Europea i al govern espanyol:

  • Vies segures i legals per accedir a territori d’asil per a les persones refugiades.
  • Ampliació de la interpretació de la Convenció de Ginebra per incloure a les víctimes de les violacions dels DESCA.
  • La fi del tancament, control, externalització i militarització de les fronteres europees.
  • Polítiques migratòries que garanteixin els drets humans.
  • Respecte al principi de no devolució, pedra angular del dret d’asil.

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, 14/03/16

Manifestació #ProuRacisme · dissabte 19 de març · 17h
Parc Ciutadella/Estació de França, Barcelona, amb ruta antiracista fins al mar

 

Anuncis